dijous, 16 de setembre del 2010

De l'autoritat (Engels).

DE L'AUTORITAT.


(1872-1873)
Alguns socialistes han emprès darrerament una veritable croada contra el que ells anomenen principi d'autoritat.N'hi ha prou que se'ls digui que aquest o l'altre acte és autoritari perquè el condemnin. Fins a tal punt s'abusa d'aquest mètode sumari de procedir, que no hi ha més remei que examinar la cosa una mica més de prop.Autoritat, en el sentit que es tracta, vol dir: imposició de la voluntat d'un altre a la nostra; autoritat suposa, d'altra banda, subordinació. Ara bé, per molt malament que sonin aquestes dues paraules i per molt desagradable que sigui per a la part subordinada la relació que representen, la qüestió està en saber si hi ha mitjà de prescindir d'ella, si-donades les condicions actuals de la societat-podemcrear un altre règim social en què aquesta autoritat no tingui ja objecte i en el qual, per tant, hagi de desaparèixer. Examinant les condicions econòmiques, industrials i agrícoles, que constitueixen la base de l'actual societat burgesa, ens trobem que tendeixen a substituir cada vegada més l'acció aïllada per l'acció combinada dels individus. La indústria moderna, amb grans fàbriques i tallers, en els quals centenars d'obrers vigilen la marxa de màquines complicades mogudes a vapor, ha vingut a ocupar el lloc del petit taller del productor aïllat: els cotxes i els carros per a grans distàncies han estat substituïts pel ferrocarril, com les petites goletes i falues ho han estat pels vaixells a vapor. La mateixa agricultura va caient a poc a poc sota el domini de la màquina i del vapor, els quals reemplacen, lenta però inexorablement, als petits propietaris per grans capitalistes, que conreen, amb ajuda d'obrers assalariats, grans extensions de terra. L'acció coordinada, la complicació dels procediments, supeditats els uns als altres, desplaça a tot arreu a l'acció independent dels individus. I qui diu acció coordinada diu organització. Ara bé, cal organització sense autoritat?
Suposem que una revolució social hagués enderrocat als capitalistes, la autoritat dirigeix avui la producció i la circulació de la riquesa. Suposem, per col.locar del tot en el punt de vista dels antiautoritaris, que la terra i els instruments de treball s'haguessin convertit en propietat col.lectiva dels obrers que els fan servir. Hi hauria desaparegut l'autoritat, o no hauria fet més que canviar de forma? Vegem.
Prenguem, a tall d'exemple, una fàbrica de filats de cotó.El cotó, abans de convertir-se en fil, ha de passar, si més no, per sis operacions successives; operacions que s'executen, en la seva major part, en diferents naus. A més, per mantenir les màquines en moviment, es necessita un enginyer que vigili la màquina de vapor, mecànics per les reparacions diàries i, a més, molts peons destinats a transportar els productes d'un lloc a un altre, etc. Tots aquests obrers, homes, dones i nens estan obligats a començar i acabar la seva feina a l'hora assenyalada per l'autoritat del vapor, que es burla de l'autonomia individual. El primer que cal és, doncs, que els obrers es posin d'acord sobre les hores de treball, a aquestes hores, un cop fixades, queden sotmesos tots sense cap excepció. Després, a cada lloc ia cada instant sorgeixen qüestions de detall sobre la manera de producció, sobre la distribució dels materials, etc., Qüestions que han de ser resoltes a l'instant, sota pena de que s'aturi immediatament tota la producció. Bé es resolguin per la decisió d'un delegat posat al capdavant de cada branca de producció o bé pel vot de la majoria, si això fos possible, la voluntat d'algú tindrà sempre de subordinar, és a dir, que les qüestions seran resoltes autoritàriament. El mecanisme automàtic d'una gran fàbrica és molt més tirànic que ho han estat mai els petits capitalistes que empren obrers. A la porta d'aquestes fàbriques, podria escriure, si més no pel que fa a les hores de treball es refereix: Lasciate ogni autonomia, voi che entrat! Si l'home, amb la ciència i el geni inventiu, sotmet a les forces de la natura, aquestes es vinguin d'ell sotmetent, mentre les fa servir, a un veritable despotisme, independentment de tota organització social. Voler abolir l'autoritat en la gran indústria, és voler abolir la indústria mateixa, és voler destruir les fàbriques de filats de vapor per tornar a la filosa.
Prenguem, per posar un altre exemple, un ferrocarril.També aquí és absolutament necessària la cooperació d'una infinitat d'individus, cooperació que ha de tenir lloc a hores molt precises, perquè no es produeixin desastres.També aquí, la primera condició perquè l'empresa marxi és una voluntat dominant que tanqui totes les qüestions secundàries. Aquesta voluntat pot estar representada per un sol delegat o per un comitè encarregat d'executar els acords d'una majoria d'interessats. Tant en un com en altre cas hi ha autoritat bé pronunciada. Encara més: què passaria amb el primer tren que arrenqués, si s'abolís l'autoritat dels empleats del ferrocarril sobre els senyors viatgers?
Però, on més salta a la vista la necessitat de l'autoritat, i d'una autoritat imperiosa, és en un vaixell a alta mar. Allà, en el moment de perill, la vida de cada un depèn de l'obediència instantània i absoluta de tots a la voluntat d'un sol.
Quan he posat semblants arguments als més furiosos antiautoritaris, no han sabut respondre'm més que això: «· Ah! això és veritat, però aquí no es tracta que nosaltres donem al delegat una autoritat, sinó · de un encàrrec! »Aquests senyors creuen canviar la cosa amb canviar-li el nom. Heus aquí com es burlen del món aquests profunds pensadors.
Hem vist, doncs, que, d'una banda, certa autoritat, delegada com sigui, i d'una altra, certa subordinació, són coses que, independentment de tota organització social, se'ns imposen amb les condicions materials en què produïm i fem circular els productes.
I hem vist, a més, que les condicions materials de producció i de circulació s'estenen inevitablement amb la gran indústria i amb la gran agricultura, i tendeixen cada vegada més a eixamplar el camp d'aquesta autoritat. És, doncs, absurd parlar del principi d'autoritat com d'un principi absolutament dolent i del principi d'autonomia com d'un principi absolutament bo. L'autoritat i l'autonomia són coses relatives, les esferes veurien en les diferents fases del desenvolupament social. Si els autonomistes es limiten a dir que l'organització social del futur restringirà l'autoritat fins al límit estricte en què la facin inevitable les condicions de la producció, podríem entendre'ns, però, lluny d'això, romanen cecs per a tots els fets que fan necessària la cosa i carreguen amb furor contra la paraula.
Per què els antiautoritaris no es limiten a clamar contra l'autoritat política, contra l'Estat? Tots els socialistes estan d'acord en que l'Estat polític, i amb ell l'autoritat política, desapareixeran com a conseqüència de la pròxima revolució social, és a dir, que les funcions públiques perdran el seu caràcter polític, trossejats en simples funcions administratives, trucades a vetllar per els veritables interessos socials. Però els antiautoritaris exigeixen que l'Estat polític autoritari sigui abolit de cop, fins i tot abans d'haver estat destruïdes les condicions socials que ho van fer néixer. Exigeixen que el primer acte de la revolució social sigui l'abolició de l'autoritat. No han vist mai una revolució aquests senyors? Una revolució és, indubtablement, la cosa més autoritària que existeix, és l'acte mitjançant el qual una part de la població imposa la seva voluntat a l'altra part per mitjà de fusells, baionetes i canons, mitjans autoritaris si n'hi ha, i el partit victoriós, si no vol haver lluitat en va, ha de mantenir aquest domini mitjançant el terror que les seves armes inspiren als reaccionaris. La Comuna de París hauria durat potser un sol dia, de no haver emprat aquesta autoritat de poble armat enfront dels burgesos? No podem, per contra, retreure-li el no haver-se servit prou d'ella?
Així doncs, una de dues: o els antiautoritaris no saben el que diuen, i en aquest cas no fan més que sembrar la confusió, o ho saben, i en aquest cas traeixen el moviment del proletariat. En un i altre cas, serveixen a la reacció.
Traduït de l'italià
«· Qui entre aquí, renunciï a tota autonomia!».Parafrasejant de la Divina comèdia de Dante. "Infern", cant III, estrofa 3.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada